ROBOTOTAIRES: septiembre 2017

martes, 26 de septiembre de 2017

Autobiografia

La meva vida

Hola, em dic Oriol Aceituno Domènech i ara us intentaré explicar alt per alt la meva vida. Vaig néixer el dia 22 de octubre de 2001 a l'hospital de Vic, vaig ser el segon fill dels meus pares Cristina Domènech i Josep Maria Aceituno, ja que tinc un germà 3 anys més gran, en Sergi. Durant els meus primers anys de vida per lo que em recorden els meus pares era bastant tranquil, però a mida que anava creixent em tornava cada cop més nerviós. Quant jo tant sols tenia 3 mesos, els meus pares es van separar i jo em vaig quedar vivint em me mare, actualment, segueixo vivint amb me mare i vaig a veure el meu pare cada cert temps, que viu a Folgueroles.

Vaig començar l'escola al Pompeu Fabra de Manlleu, tot i que prèviament havia anat a la guarderia Sol Solet per lo qual ja tenia alguns amics que també començaven P3 allà, també cal dir què al segon any de guarderia vaig començar a fer natació. Els primers anys eren molt divertits i fàcils, però tenia bastant camí fins a l'escola perquè vivia a Torelló. Així que m'havia de despertar bastant d'hora per preparar-me i ser puntual a l'escola. Després un cop sortia anava a casa els meus avis Roger i Fina on dinava i estava allà fins les 3, que tornava a l'escola, a les 5 un cop sortia anava directe a Torelló. En quant a casa, em distreia em qualsevol cosa.

Per les vacances cada any anava al càmping amb una caravana que actualment encara tenim, recordo que havia anat al playa brava, un càmping que m'agradava molt perquè és molt gran... i també perquè té els lavabos classificats em dibuixos animats, es a dir, en uns per exemple hi havia en mickey per els nois i la minnie per les noies, i això em feia molta il·lusió.

Al cap d'uns anys vaig començar primària, però se'm feia fàcil ja que sempre se m'han donat bé els estudis, ja tenia el meu grup d'amics i ens ho passàvem bé. També, vaig aprofitar la oportunitat de apuntar-me a natació des de l'escola ja que així anava amb amics, un cop sortia a les 5, tots els que en fèiem anàvem directe cap a la piscina per fer la sessió.

Uns anys mes tard vaig començar també futbol, es a dir, feia dos dies a la setmana futbol i un altre natació, així vaig seguir uns quants anys fins que vaig obtenir el dofí blanc de natació i ho vaig deixar, amb el futbol vaig durar un any més, però després també ho vaig deixar.

Durant l'estiu seguia anat al càmping, amb una associació anomenada ''caravaning'' què ens feia ofertes cada any a un de diferent, també vaig fer amics què eren de aquesta mateixa associació i, per tant, coincidíem cada any al càmping. Recordo el primer any que vaig anar al Delfin Verde, un càmping que encara ara és el meu preferit em passava el dia anant em bici d'una punta a l'altre, i mai em cansava. A més a més aquest té la platja al costat del propi càmping i podíem anar quan volíem.